Diari d\’una marató. Real Berlín Marathon 2010

PRE-MARATÓ

El 14 de febrer vaig finalitzar la meva primera marató amb una marca de 2h16.27 a Sevilla, vaig pensar que podia preparar altres 42.195 mtrs abans d\’acabar l\’any.

Així ha estat! Tot el estiu entrenant amb calor, sofriment, sacrifici i altres adversitats que té el maratonià per córrer la marató de Berlín, una de les 5 maratons més prestigioses a nivell mundial per l\’actuació dels millors fondistes internacionals.

L\’objectiu en començar la planificació al juny era aconseguir el meu MMP i alguna cosa més ambiciosa com intentar baixar de 2h15. Van anar passant les setmanes i el meu estat físic millorava notablement i el més importante que era que assimilava cada vegada millor les càrregues de km i intensitat en els entrenaments. El pitjor mes va ser juliol, amb temperatures molt elevades i les 10 hores de treball diàries en un campus d\’estiu amb més de 150 nens. Sabia que si superava aquests 35 dies… l\’altre seria més \»fàcil\». En agost tot molt bé excepte uns petits problemes al popliti que em van fer parar una setmana sense córrer i dubtar de si em recuperaria a temps ja que només quedava un mes per a la marató. A la setmana següent vaig córrer la mitja marató de Baix Pas amb molt bones sensacions i fent una marca acceptable (1h06\’04) com a test previ a la marató. Setmanes abans parlant amb el meu entrenador marquem com a nou objectiu el sub 2h14.

Els 2 últims entrenaments claus van sortir molt bé a 15 i 10 dies abans i tot estava llest per intentar córrer a 3\’12 – 3\’10/km per Berlín.

Vaig arribar a la capital alemanya el divendres a la tarda i a l\’aeroport m\’esperava un xofer de l\’organització amb el cotxe més impressionant en el qual mai he pujat…un BMW X6 full equip. Vaja pijada, en aquest moment em vaig sentir important i més quan vaig arribar a l\’hotel i hi havia més de 50 africans esperant el check in.

El dissabte encara amb pluja, vaig sortir a rodar una miqueta i els nervis i tensió es notava pel parc proper a la sortida i arribada de la prova. A la tarda unes horetes de xerrada i internet amb Jose Carlos i Iratxe, Gamonal, Bemhbarka i Domingo (el meu entrenador).

MARATÓ

El diumenge dia 26 era el gran dia i el despertador va sonar a les 5:40 am, desdejuni \»complet\» i a esperar que deixés de ploure fort. A les 7:45 sortim tots els atletes convidats des de l\’hotel fins a la sortida CAMINANT!!! Amb el que estava caient i ens fan anar caminant més de 2km fins a la sortida. Encara no ho comprenc, però bo….

Escalfament suau, voladores llistes, vaselina per tot el cos i a córrer. És el moment que millor record de la marató. Al costat de Mutai, Makau, Korir, més de 12 llebres i tan sol 13 blancs entre japonesos, americans i europeus.

Després del tret ens posem cadascun amb la seva llebre, la nostra ens havia de passar en 1h06\’30. El grup ho formem el keniata, els 3 espanyols, 2 brasilers, Mohammed i un portuguès. Comencem molt lents passant el 2mil en 6\’32 i a força d\’empentadetes i crits a la llebre el ritme es va estabilitzar passant el primer 10 mil en 31\’46 i amb la roba i sabatilles xopades d\’aigua. Triem el millor circuit del món per córrer una marató i va resultar ser un dels més adversos pel temporal. La \»sort\» de l\’esport. Cada 5 km teníem el nostre avituallament i en les 2 primeres taules va haver-hi una mica de caos, ens van posar les ampolles molt juntes i amb poc marge per agafar-les,però bo… va ser divertit.

Ja per l\’equador de la prova en 1h06\’50 seguia amb molt bones sensacions però amb alguna molèstia en els bessons. En el km 22 Jose Carlos m\’avisa que Gamonal abandona i alhora el brasiler es despenja de nosaltres. 2 km després em torna avisar que Moha també abandona per problemes al sòleo (jo no m\’assabentava de gens, anava enganxat en el cap de la llebre). Del 25 al 30 el dolor en les cames és més intens però segueixo a ritme de 3\’08 – 3\’11/km i amb ganes de seguir sofrint per acabar amb MMP. En el 30 acaba el treball de la llebre i ens quedem sols Jose Carlos i jo per afrontar la part més dura de la prova.

Jo intento mantenir el ritme mentre anem atrapant a 2 etíops un japonès i un rus. En el km 32 Jose Carlos es llança amb força i un millor ritme que el meu i veig que cada vegada es distancia més i més. Les meves gambades s\’escurcen i noto com les cames fluixegen cada vegada que pas pels tolls, vaig perdent ritme…3\’20 – 3\’18 – 3\’23…uff i encara em queden 6 km. En aquest moment em ve un lapsus i em plantejo a afluixar al màxim i deixar q passi el temps fins a arribar a meta. Per sort aquest pensament em dura 3 minuts. Jo vaig fatal però encara així segueixo passant als keniatas que van pitjor que jo i només em queden 5km. Aquí em vénen els records de tot el que he sofert aquest estiu, del suport de la meva dona, la meva família, el \»*cigu\» els meus patrocinadors i de tots els que m\’han animat en tot aquest temps. Va ser el moment més dur però alhora el més especial en els 42 km que vaig recórrer. A més a més veia que podia rebaixar la meva marca personal si seguia posant-li nassos a la cosa (per dir-ho suaument) i les meves cames no em fallaven més del que venien fent des de feia ja mitja hora.

Una vegada vaig veure el km 40 ja em va entrar una agonia brutal per acabar o almenys per veure la joiosa porta de *Brandemburgo. Al cap de 4 minuts aquí estava amb moltíssim públic animant i amb el globus de meta darrere d\’ella. La mare que la va portar a la porta…. més de 800 metres de recta que mai s\’acaba. No sé com, però vaig poder canviar de ritme per acabar en 3\’08 l\’últim km i enxampar a 2 africans i un rus just abans de meta. Vaig aturar el crono en 2h15\’28 i en la desena tercera posició (segon europeu darrere de Jose Carlos, que també va rebaixar el seu MMP amb 2h13\’46).

A l\’arribada no em puc ni moure, acompanyat del meu entrenador i un organitzador em fiquen en la carpa i entro en estat d\’hipotèrmia lleu que al cap de 30 minuts i 2 mantes tapant tot el meu cos, se\’m passa. El pitjor gairebé estava per arribar jeje, els 2km pel parc caminant fins a l\’hotel. Ufff trigo més que una tortuga i gràcies a Iratxe que va gravar el moment…ho podré recordar XD!

Aquests són els parciaks:

3.13-3.19-3.11-3.09-3.10-3.10-3.10-3.10-3.07-3.06-3.08-3.08-3.19-3.11-3.01-3.08-3.10-3.09-3.10-3.09-3.08-3.11-3.10-3.11-3.13-3.09-3.15-3.16-3.08-3.06-3.11-3.09-3.11-3.13-3.20-3.12-3.20-3.23-3.22-3.20-3.15-3.08-1.01

POST-MARATÓ

La valoració final… POSITIVA!

Si hagués de puntuar… 8,5

He pogut preparar una marató a l\’estiu i córrer amb unes condicions molt adverses amb una marca de 2h15, la qual cosa em dóna forces i motivació per pensar ja en la següent i poder estar en un parell de minuts menys si el temps i les lesions ens acompanyen. Ara toca descansar, dinaaarrr i desconnectar una miqueta per començar de gom a gom la nova temporada.

Berlín 26 setembre 2010

[sociable] content goes here [/sociable]PRE-MARATÓN

El 14 de febrero al finalizar mi primera maratón con una marca de 2h16.27 en Sevilla, pensé que podía preparar otros 42.195 mtrs antes de acabar el año.

Así ha sido! Todo el verano entrenando con calor, sufrimiento, sacrificio y otras adversidades que tiene el maratoniano para correr la maratón de Berlín, una de las 5 maratones más prestigiosas a nivel mundial por la actuación de los mejores fondistas internacionales.

El objetivo al empezar la planificación en junio era conseguir mi MMP y algo más ambicioso como intentar bajar de 2h15. Fueron pasando las semanas y mi estado físico mejoraba notablemente y lo más importante que era que asimilaba cada vez mejor las cargas de km e intensidad en los entrenos. El peor mes fue julio, con temperaturas muy elevadas y las 10 horas de trabajo diarias en un campus de verano con más de 150 niños. Sabía que si superaba esos 35 días…lo demás sería más \»fácil\». En agosto todo muy bien excepto unos problemillas en el popliteo que me hicieron parar una semana sin correr y dudar de si me recuperaría a tiempo ya que sólo quedaba un mes para la maratón. A la semana siguiente corrí el medio maratón de Bajo Pas con muy buenas sensaciones y haciendo una marca aceptable (1h06\’04) como test previo a la maratón. Semanas antes hablando con mi entrenador marcamos como nuevo objetivo el sub 2h14.

Los 2 últimos entrenamientos claves salieron muy bien a 15 y 10 días antes y todo estaba listo para intentar correr a 3\’12 – 3\’10/km por Berlín.

Llegué a la capital alemana el viernes a la tarde y en el aeropuerto me esperaba un chófer de la organización con el coche más impresionante en el que jamás he subido…un BMW X6 full equip. Vaya pijada, en ese momento me sentí importante y más cuando llegué al hotel y había más de 50 africanos esperando el check in.

El sábado aún con lluvia, salí a rodar un poquito y los nerviós y tensión se notaba por el parque cercano a la salida y llegada de la prueba. Por la tarde unas horitas de charla e internet con Jose Carlos e Iratxe, Gamonal, Bemhbarka y Domingo (mi entrenador).

MARATÓN

El domingo día 26 era el gran día y el despertador sonó a las 5:40 am, desayuno \»completo\» y a esperar que dejara de llover fuerte. A las 7:45 salimos todos los atletas invitados desde el hotel hasta la salida ANDANDO!!! Con lo que estaba cayendo y nos hacen ir andando más de 2km hasta la salida. Aún no lo comprendo, pero bueno….

Calentamiento suave, voladoras listas, vaselina por todo el cuerpo y a correr. Es el momento que mejor recuerdo de la maratón. Al lado de Mutai, Makau, Korir, más de 12 liebres y tan solo 13 blancos entre japoneses, americanos y europeos.

Después del disparo nos ponemos cada uno con su liebre, la nuestra nos tenía que pasar en 1h06\’30. El grupo lo formamos el keniata, los 3 españoles, 2 brasileños, Mohammed y un portugués. Empezamos muy lentos pasando el 2mil en 6\’32 y a base de empujoncillos y gritos a la liebre el ritmo se estabilizó pasando el primer 10 mil en 31\’46 y con la ropa y zapatillas empapadas de agua. Elegimos el mejor circuito del mundo para correr una maratón y resultó ser uno de los más adversos por el temporal. La \»suerte\» del deporte. Cada 5 km teníamos nuestro avituallamiento y en las 2 primeras mesas hubo un poco de caos, nos pusieron las botellas muy juntas y con poco margen para cogerlas,pero bueno… fue divertido.

Ya por el ecuador de la prueba en 1h06\’50 seguía con muy buenas sensaciones pero con alguna molestia en los gemelos. En el km 22 Jose Carlos me avisa de que Gamonal abandona y a la vez el brasileño se descuelga de nosotros. 2 km después me vuelve avisar de que Moha tb abandona por problemas en el soleo (yo no me enteraba de nada, iba pegadito en el cogote de la liebre). Del 25 al 30 el dolor en las piernas es más intenso pero sigo a ritmo de 3\’08 – 3\’11/km y con ganas de seguir sufriendo para acabar con MMP. En el 30 acaba el trabajo de la liebre y nos quedamos solos Jose Carlos y yo para afrontar la parte más dura de la prueba.

Yo intento mantener el ritmo mientras vamos atrapando a 2 etíopes un japonés y un ruso. En el km 32 Jose Carlos se lanza con fuerza y un mejor ritmo que el mío y veo que cada vez se distancia más y más. Mis zancadas se acortan y noto como las piernas flojean cada vez que paso por los charcos, voy perdiendo ritmo…3\’20 – 3\’18 – 3\’23…uff y aún me quedan 6 km. En ese momento me viene un lapsus y me planteo en aflojar al máximo y dejar q pase el tiempo hasta llegar a meta. Por suerte ese pensamiento me dura 3 minutos. Yo voy fatal pero aún así sigo pasando a los keniatas que van peor que yo y sólo me quedan 5km. Ahí me vienen los recuerdos de todo lo que he sufrido este verano, del apoyo de mi mujer, mi familia, el \»cigu\» mis patrocinadores y de todos los que me han animado en todo este tiempo. Fue el momento más duro pero a la vez el más especial en los 42 km que recorrí. A más a más veía que podía rebajar mi marca personal si seguía poniéndole narices a la cosa (por decirlo suavemente) y mis piernas no me fallaban más de lo que venían haciendo desde hacía ya media hora.

Una vez vi el km 40 ya me entró una agonía brutal por acabar o al menos por ver la dichosa puerta de Brandemburgo. Al cabo de 4 minutos ahí estaba con muchísimo público animando y con el globo de meta detrás de ella. La madre que la trajo a la puerta…. más de 800 metros de recta que nunca se acaba. No sé como, pero pude cambiar de ritmo para acabar en 3\’08 el último km y pillar a 2 africanos y un ruso justo antes de meta. Paré el crono en 2h15\’28 y en la décimo tercera posición (segundo europeo detrás de Jose Carlos, que también rebajó su MMP con 2h13\’46).

En la llegada no me puedo ni mover, acompañado de mi entrenador y un organizador me meten en la carpa y entro en estado de hipotermia leve que al cabo de 30 minutos y 2 mantas tapando todo mi cuerpo, se me pasa. Lo peor casi estaba por llegar jeje, los 2km por el parque andando hasta el hotel. Ufff tardo más que una tortuga y gracias a Iratxe que grabó el momento…lo podré recordar XD!

Estos son los parciales:

3.13-3.19-3.11-3.09-3.10-3.10-3.10-3.10-3.07-3.06-3.08-3.08-3.19-3.11-3.01-3.08-3.10-3.09-3.10-3.09-3.08-3.11-3.10-3.11-3.13-3.09-3.15-3.16-3.08-3.06-3.11-3.09-3.11-3.13-3.20-3.12-3.20-3.23-3.22-3.20-3.15-3.08-1.01

POST-MARATÓN

La valoración final… POSITIVA!

Si tuviera que puntuar… 8,5

He podido preparar una maratón en verano y correr con unas condiciones muy adversas con una marca de 2h15, lo que me da fuerzas y motivación para pensar ya en la siguiente y poder estar en un par de minutos menos si el tiempo y las lesiones nos acompañan. Ahora toca descansar, comeeer y desconectar un poquito para empezar a tope la nueva temporada.

Berlín 26 septiembre 2010

[sociable] content goes here [/sociable]

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad